En aquell temps també hi havia ments brillants:
“En els nostres boijos intents, renunciem al que som pel que voldríem ser”
William Shakespeare, dramaturg, poeta i actor anglès, 26 d’abril de 1564 - 23 d’abril de 1616
“El caure no ha de treure la glòria d’haver pujat”
Pedro Calderón de la Barca y Barreda González de Henao Ruiz de Blasco y Riaño, poeta i dramaturg espanyol, Madrid 17 de gener de 1600 - ibídem 25 de maig de 1681
“Tots els cervells del món són impotents contra qualsevol estupidessa que estigui de moda”
Jean de La Fontaine, poeta francès, Château- Thierry a la regió de l’Aisne 8 de juliol de 1621 - París 13 d’abril de 1695
dimecres, 19 de novembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
M'impresiona la de Fontaine que va morir al 1695 i la seva cita és impresionantment certa avui en dia.
Ben cert. Això demostra que la naturalesa humana no canvia amb el temps.
Tenim més avenços, més benestar, l'existència en general pot ser menys dura, però la bèstia que portem dins pot ser tan irracional com fa segles.
La pregunta seria: Hi ha esperances que l'espècie millori encara que sigui només una mica cada dia?
M'agrada la cita de Calderón de la Barca, és molt positiva. Encara que fracassis has d'estar content d'haver-ho intentat.
Petons
I gaudir de tot allò que es té en cada moment i pensar que hi ha dies que fa sol, n'hi ha de plujosos, n'hi ha que fa vent i d'altres de més bonança i que cada dia és una nova oportunitat per estar bé amb un mateix, amb els que t'envolten i d'aconseguir allò que un es proposa.
Hola Jordi, (parla la mare de la Berta ;-) ). A mi m'agraden molt totes, i especialment, la de Shakespeare. Em va de perles per treballar "l'alineació del FER i el SER": Quan les accions en la vida d'una persona s'orienten cap a voler ser una cosa que realment no és, sovint per agradar o acontentar, per mostrar-se tal i com creu que volen o esperen els altres d'ell que el que realment sent, quan les seves ambicions no són les seves realment , aleshores en algun moment, més aviat o més tard, tot comença a grinyolar en forma d'intents més "bojos" que encertats, i al final, s'ha d'asseure a parlar-ne amb ell mateix... Gràcies per la "perla", me la guardo i quanla usi me'n recordaré de tu. Roser
Publica un comentari a l'entrada