En aquell temps també hi havia ments brillants:
“En els nostres boijos intents, renunciem al que som pel que voldríem ser”
William Shakespeare, dramaturg, poeta i actor anglès, 26 d’abril de 1564 - 23 d’abril de 1616
“El caure no ha de treure la glòria d’haver pujat”
Pedro Calderón de la Barca y Barreda González de Henao Ruiz de Blasco y Riaño, poeta i dramaturg espanyol, Madrid 17 de gener de 1600 - ibídem 25 de maig de 1681
“Tots els cervells del món són impotents contra qualsevol estupidessa que estigui de moda”
Jean de La Fontaine, poeta francès, Château- Thierry a la regió de l’Aisne 8 de juliol de 1621 - París 13 d’abril de 1695
dimecres, 19 de novembre del 2008
dimarts, 18 de novembre del 2008
Què passava aquell any?
Any 1.600
Neix a Andouque en Guillem
Esdeveniments
•Invenció del telescopi (l'inventor del telescopi va ser un fabricant de lents de Girona anomenat Joan Roget)
•Fundació de la British East India Company per al comerç
•Comença el barroc en l'art
•El sumo és un esport
professional al Japó
Naixements
•Calderón de la Barca, dramaturg espanyol
•Carles I, rei d'Anglaterra
Necrològiques
•Giordano Bruno, filòsof
•Ginés Pérez de la Parra, compositor valencià
Neix a Andouque en Guillem
Esdeveniments
•Invenció del telescopi (l'inventor del telescopi va ser un fabricant de lents de Girona anomenat Joan Roget)
•Fundació de la British East India Company per al comerç •Comença el barroc en l'art
•El sumo és un esport
professional al Japó
Naixements•Calderón de la Barca, dramaturg espanyol
•Carles I, rei d'Anglaterra
Necrològiques
•Giordano Bruno, filòsof
•Ginés Pérez de la Parra, compositor valencià
dimarts, 23 de setembre del 2008
D’on surt el cognom Anducas?
Cercant l’origen del nostre cognom he trobat diferents possibilitats:
De Al-Ándalus (الأندلس): De ANDÚJAR, ciutat d’Andalusia, de la província de Jaén, en el límit de la Campiña i la Sierra Morena, a la riba dreta del Guadalquivir. Antic poblat ibèric “Iliturgi”, després romà “Andua”. Ferran III conquerí definitivament la ciutat als musulmans el 1224.
Del Languedoc-Roussillon: De ANDUSA (Anduze), poblet a prop d'Alez, a la regió del SE d’Occitània que limita al nord amb el Lionès, a l’est amb el Delfinat i Provença, al SE amb el mar Mediterrani, al sud amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l’oest amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia.
Del Midi-Pyrénnées: De ANDOUQUE (documentat com Andoca 1060-1065), poble disseminat a tocar d’Albí, part central de l’Occitània situada entre el Languedoc-Roussillon i la Aquitaine. En el segle XI, el Pirineu no era una frontera i era un país culturalment homogeni que anava des del Roine fins a l’Ebre.
Del català: En els fogatges de Sant Llorenç d'Hortons, primer lloc on he localitzat el nostre cognom, davant del nom o cognom hi posaven "en" (en Carbonell, en Febrer,...), pel que podria ser que es tractés de EN DUQUES, femení plural de duc, au rapinyaire nocturna de grans dimensions (és el més gros dels estrigiformes europeus, que havia estat abundant als Països Catalans i encara el podem trobar en els boscos de les regions més salvatges), tot i que no surt en els fogatges, però tampoc era cap de casa, sinó que era un obrer que s’estava a casa l’amo.
De l’astur: En el “Vocabulario Pixoto”, ANDUCAS = “Zancos de palos” (xancas) que s’utilitza tant en la seva forma singular com en plural.
De l’euskera: Seria ANDUKA, que voldria dir “cep petit” atès que andu a part de ser un verb, en el dialecte biscaí també vol dir soca o cep i l’acabament ka, que en els verbs seria el gerundi o un privatiu (anduka = desinflat), és la forma del diminutiu.
Del sard: ANDUCAS (addúcas, adduncas, anducas, ducas, edducas) vol dir “per tant” o “doncs” El sard (sardu en sard) és una llengua parlada a l'illa de Sardenya, és una llengua romànica occidental i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí. També és la que ha rebut més influències del català, a causa de l'ocupació catalana de l'illa durant molts segles.
Què us sembla la varietat? Si haguessiu de triar, quina us sembla la més addient? O quina triaríeu per ser la que més us agrada?
De Al-Ándalus (الأندلس): De ANDÚJAR, ciutat d’Andalusia, de la província de Jaén, en el límit de la Campiña i la Sierra Morena, a la riba dreta del Guadalquivir. Antic poblat ibèric “Iliturgi”, després romà “Andua”. Ferran III conquerí definitivament la ciutat als musulmans el 1224.
Del Languedoc-Roussillon: De ANDUSA (Anduze), poblet a prop d'Alez, a la regió del SE d’Occitània que limita al nord amb el Lionès, a l’est amb el Delfinat i Provença, al SE amb el mar Mediterrani, al sud amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l’oest amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia.
Del Midi-Pyrénnées: De ANDOUQUE (documentat com Andoca 1060-1065), poble disseminat a tocar d’Albí, part central de l’Occitània situada entre el Languedoc-Roussillon i la Aquitaine. En el segle XI, el Pirineu no era una frontera i era un país culturalment homogeni que anava des del Roine fins a l’Ebre.
Del català: En els fogatges de Sant Llorenç d'Hortons, primer lloc on he localitzat el nostre cognom, davant del nom o cognom hi posaven "en" (en Carbonell, en Febrer,...), pel que podria ser que es tractés de EN DUQUES, femení plural de duc, au rapinyaire nocturna de grans dimensions (és el més gros dels estrigiformes europeus, que havia estat abundant als Països Catalans i encara el podem trobar en els boscos de les regions més salvatges), tot i que no surt en els fogatges, però tampoc era cap de casa, sinó que era un obrer que s’estava a casa l’amo.
De l’astur: En el “Vocabulario Pixoto”, ANDUCAS = “Zancos de palos” (xancas) que s’utilitza tant en la seva forma singular com en plural.
De l’euskera: Seria ANDUKA, que voldria dir “cep petit” atès que andu a part de ser un verb, en el dialecte biscaí també vol dir soca o cep i l’acabament ka, que en els verbs seria el gerundi o un privatiu (anduka = desinflat), és la forma del diminutiu.
Del sard: ANDUCAS (addúcas, adduncas, anducas, ducas, edducas) vol dir “per tant” o “doncs” El sard (sardu en sard) és una llengua parlada a l'illa de Sardenya, és una llengua romànica occidental i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí. També és la que ha rebut més influències del català, a causa de l'ocupació catalana de l'illa durant molts segles.
Què us sembla la varietat? Si haguessiu de triar, quina us sembla la més addient? O quina triaríeu per ser la que més us agrada?
divendres, 19 de setembre del 2008
El cognom SABAT també és antic
En el fogatge de 1358 - I què és el fogatge? Doncs és el recompte de focs (cases) i qui n’és el cap de casa - hi aparèixen els següents:
El Sabat de Montronès de l’Orde de Sant Joan
El Sabat de Pontons Abat de Santes Creus
El Sabet de Sant Celoni de l’Orde de Sant Joan
El Sabet de Celrà de la Vegueria de Girona
El Sabet de l’Estanyol de la Vegueria de Girona
I en el fogatge de 1553 hi aparèixen:
El Sabet del lloch de Gelida de la Col·lecta de Vilafranca
El Sabet Delpuig de Can Sàbat de la Pujada del lloch de Gelida de la Col·lecta de Vilafranca
El Sabat de Montronès de l’Orde de Sant Joan
El Sabat de Pontons Abat de Santes Creus
El Sabet de Sant Celoni de l’Orde de Sant Joan
El Sabet de Celrà de la Vegueria de Girona
El Sabet de l’Estanyol de la Vegueria de Girona
I en el fogatge de 1553 hi aparèixen:
El Sabet del lloch de Gelida de la Col·lecta de Vilafranca
El Sabet Delpuig de Can Sàbat de la Pujada del lloch de Gelida de la Col·lecta de Vilafranca
dijous, 18 de setembre del 2008
El Primer Anducas
El primer Anducas documentat als Països Catalans el trobem a Sant Llorenç d'Hortons l'any 1631 en el Registre Parroquial en el moment de batejar la seva primera filla.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
