D’on surt el cognom Anducas?

Cercant l’origen del nostre cognom he trobat diferents possibilitats:

De Al-Ándalus (الأندلس): De ANDÚJAR, ciutat d’Andalusia, de la província de Jaén, en el límit de la Campiña i la Sierra Morena, a la riba dreta del Guadalquivir. Antic poblat ibèric “Iliturgi”, després romà “Andua”. Ferran III conquerí definitivament la ciutat als musulmans el 1224.

Del Languedoc-Roussillon: De ANDUSA (Anduze), poblet a prop d'Alez, a la regió del SE d’Occitània que limita al nord amb el Lionès, a l’est amb el Delfinat i Provença, al SE amb el mar Mediterrani, al sud amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l’oest amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia.

Del Midi-Pyrénnées: De ANDOUQUE (documentat com Andoca 1060-1065), poble disseminat a tocar d’Albí, part central de l’Occitània situada entre el Languedoc-Roussillon i la Aquitaine. En el segle XI, el Pirineu no era una frontera i era un país culturalment homogeni que anava des del Roine fins a l’Ebre.

Del català: En els fogatges de Sant Llorenç d'Hortons, primer lloc on he localitzat el nostre cognom, davant del nom o cognom hi posaven "en" (en Carbonell, en Febrer,...), pel que podria ser que es tractés de EN DUQUES, femení plural de duc, au rapinyaire nocturna de grans dimensions (és el més gros dels estrigiformes europeus, que havia estat abundant als Països Catalans i encara el podem trobar en els boscos de les regions més salvatges), tot i que no surt en els fogatges, però tampoc era cap de casa, sinó que era un obrer que s’estava a casa l’amo.

De l’astur: En el “Vocabulario Pixoto”, ANDUCAS = “Zancos de palos” (xancas) que s’utilitza tant en la seva forma singular com en plural.

De l’euskera: Seria ANDUKA, que voldria dir “cep petit” atès que andu a part de ser un verb, en el dialecte biscaí també vol dir soca o cep i l’acabament ka, que en els verbs seria el gerundi o un privatiu (anduka = desinflat), és la forma del diminutiu.

Del sard: ANDUCAS (addúcas, adduncas, anducas, ducas, edducas) vol dir “per tant” o “doncs” El sard (sardu en sard) és una llengua parlada a l'illa de Sardenya, és una llengua romànica occidental i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí. També és la que ha rebut més influències del català, a causa de l'ocupació catalana de l'illa durant molts segles.

Què us sembla la varietat? Si haguessiu de triar, quina us sembla la més addient? O quina triaríeu per ser la que més us agrada?